Com sentir l’amor de Déu
L’amor de Déu no sempre se sent de la mateixa manera.
Sentir l’amor de Déu no significa experimentar constantment emocions intenses. De vegades s’experimenta com una sensació de pau durant l’oració, però en altres ocasions es manifesta d’una manera molt més senzilla: la força per afrontar un dia difícil, el consol rebut en una conversa o el desig de començar de nou. Si esperem només una experiència extraordinària, podem passar per alt una presència que s’acosta a nosaltres de manera discreta.
Aprendre a rebre
Hi ha persones que saben cuidar, escoltar i donar suport als altres, però que troben molt difícil rebre. Quan algú les tracta amb amabilitat, menystenen el gest; quan se’ls ofereix ajuda, responen que no cal; quan els passa alguna cosa bona, ja estan pensant en el següent problema. Obrir-nos a l’amor de Déu també significa permetre que la bondat ens arribi. Podem aturar-nos uns segons quan sentim una paraula amable, compartim un àpat o gaudim d’un moment de descans, i reconèixer: «Això també em sosté».
Deixar que Déu ens miri
La pregària pot ser un espai on ens permetem ser vistos per Déu, sense haver de demostrar res. No cal buscar paraules especials ni presentar una millor versió de nosaltres mateixos. Podem seure en silenci, respirar tranquil·lament i dir: «Senyor, aquí em tens». Per a aquells que sovint han passat desapercebuts o s’han sentit ignorats, aquesta forma de pregària pot ser difícil. Per això, el millor és no forçar-la. S’aprèn a poc a poc, mentre romanem en la presència d’una mirada que no exclou ni compara.
Reconeixent el seu amor en la vida quotidiana
L’amor de Déu ens pot arribar quan algú ens escolta amb paciència, quan trobem la calma per respondre d’una manera diferent, o quan rebem ajuda en un moment inesperat. També el podem reconèixer quan llegim un passatge de l’Evangeli que sembla parlar-nos personalment, quan contemplam la natura o quan compartim la nostra fe amb els altres. Aquests moments no fan desaparèixer els nostres problemes, però ens recorden que hi ha més a la vida que les coses que ens preocupen.
Tornar a l’origen
Jesús parla d’un Pare que coneix les nostres necessitats i fins i tot s’ocupa dels ocells de l’aire (Mateu 6:25–34). No diu que mai no ens enfrontarem a dificultats, sinó que les nostres vides es sostenen per un amor més gran que les nostres pors. Quan no sabem com acostar-nos a ell, podem repetir lentament una pregària molt senzilla: «Senyor, ajuda’m avui a rebre el teu amor de la manera que vulguis donar-me’l». Potser no sentirem res en particular, però estem obrint els nostres cors per reconèixer-lo.
Per portar-ho a la teva vida
Durant una setmana, apunta cada vespre un acte específic de cura, pau, bellesa o companyonia que hagis rebut. Quan el llegeixis, simplement diu: «Gràcies, Senyor, perquè aquí també puc trobar el teu amor.» Pots compartir als comentaris els moments quotidians en què et resulta més fàcil reconèixer-ho.
Tots els dies estan plens de petites coses que apunten en la direcció de Déu. El problema potser es viure atent per adonar-se’n i no capficat en un mateix.