Quan un s’asseu en silenci, dia rere dia, sense altra pretensió que estar present davant de Déu, alguna cosa comença a canviar. No de cop, ni amb focs artificials. Canvia la manera de mirar, d’escoltar, de reaccionar. Canvia el cor. I aquesta transformació, que no depèn dels nostres esforços ni dels nostres mèrits, és obra de l’Esperit. Sant Pau ho va expressar amb paraules tan senzilles com profundes: “el fruit de l’Esperit és amor, alegria, pau, paciència, amabilitat, bondat, fidelitat, humilitat i domini propi”.
En la meditació cristiana, no ens concentrem en assolir aquests fruits, no els busquem com qui persegueix una meta. Més aviat, els deixem madurar, com el pagès que prepara la terra i confia en el procés. El silenci, la quietud, l’entrega, van fent espai perquè l’Esperit treballi en el més profund. És una obra de Déu, no nostra.
Amb el temps, descobrim que alguna cosa s’estova dins nostre. Que reaccionem amb més calma. Que escoltem millor. Que apareix una pau que no ve de tenir-ho tot resolt, sinó d’estar arrelats en quelcom més profund. Aquesta pau, aquesta alegria serena, aquest amor desproveït d’ego, no els fabriquem nosaltres. Són fruit de l’Esperit. I el més bonic és que no es queden dins, sinó que van impregnant la nostra manera de viure, de treballar, de relacionar-nos.
Els fruits apareixen amb la pràctica fidel
No sempre és fàcil notar aquests fruits en un mateix. De vegades són els altres qui els perceben primer: un canvi de to, una paciència més gran, una nova suavitat en el tracte. La meditació no ens separa del món, al contrari, ens fa més disponibles, més oberts, més compassius. No hi ha espiritualitat vertadera que no desemboqui en amor concret.
Podríem dir que els fruits de l’Esperit són el llenguatge de Déu en la nostra vida quotidiana. I la meditació cristiana, lluny de ser un exercici individualista, és una forma de romandre en aquest llenguatge. Una manera de viure més des de dins, més des de Déu, més des de l’amor.
Com deia John Main, no meditem per obtenir fruits, però si som fidels al silenci i a l’oració del cor, els fruits arriben. Sense soroll, sense ostentació, com la brisa suau del capvespre. I aleshores comprenem que la veritable transformació no ve de fer més, sinó d’obrir-nos més. De deixar que l’Esperit habiti en nosaltres.
“El fruit de l’Esperit és amor, alegria, pau, paciència, amabilitat, bondat, fidelitat, humilitat i domini propi.”
(Gàlates 5,22-23)
I tu, quins fruits estàs començant a percebre en el teu interior quan et deixes habitar pel silenci?
Continua llegint: Fruit de la meditació cristiana: la pau
També pots llegir: Fruit de la meditació: l’alegria
Si encara no reps els articles de Meditación y Fe per correu electrònic, pots subscriure-t’hi aquí. I si ja hi estàs subscrit, gràcies per continuar formant part d’aquesta comunitat.
