Per què John Main insistia tant en el mantra maranatha?

En una de les sessions en línia del canal Meditatio —un projecte de la WCCM Espanya que vol apropar la meditació cristiana de manera simple i accessible a qualsevol persona que busqui silenci, profunditat o una manera d’orar més interior— va sortir una pregunta que es repeteix molt sovint:
«Per què John Main insistia tant a repetir maranatha?»

És una pregunta molt natural. Algunes persones pensen que el mantra és massa simple; d’altres no entenen per què s’ha de repetir contínuament la mateixa paraula. Però, precisament, aquesta senzillesa és la clau del que John Main volia transmetre.

1. Una paraula per a tothom

John Main buscava una pràctica accessible, que qualsevol persona pogués fer, cada dia, en qualsevol situació. Ell sabia que la vida interior és canviant: hi ha dies de calma i dies de tempesta, dies en què estem desperts i dies en què tot se’ns fa pesat.

Maranatha és una paraula estable, clara, fàcil de recordar i de pronunciar. No depèn del nostre estat emocional. I per això és un suport molt segur: fins i tot quan estem cansats, dispersos o preocupats, la paraula hi és.

2. El valor de la simplicitat

Molt sovint busquem tècniques complicades, imatges, frases inspiradores… però John Main intuïa que la ment humana necessita simplicitat.
El mantra funciona perquè és:

• breu
• sonor (totes les vocals són “a”)
• equilibrat en quatre síl·labes
• fàcil d’escoltar

Aquesta simplicitat no és pobresa: és força. Quan repetim maranatha amb calma, la ment comença a afluixar i els pensaments deixen de dominar-nos.

3. Una paraula per escoltar, no per pensar

A John Main li agradava recordar que maranatha no s’ha d’analitzar. No és una frase amb un significat complicat que hàgim de rumiar. És un so, una paraula que simplement escoltem interiorment, de manera suau i constant.

Quan la tractem com un so, la ment deixa de fabricar imatges o interpretacions. I això obre espai al silenci interior. Molta gent experimenta que els pensaments continuen passant, però ja no arrosseguen tant.

4. Una arrel profundament cristiana

Un altre motiu important: maranatha és una paraula que ve directament de la tradició cristiana. Apareix al Nou Testament i era una de les primeres invocacions de les comunitats cristianes.

Això ajuda molt, sobretot a qui vol meditar des de la fe: recorda que el silenci no és buit, sinó presència. No entrem en un espai “neutral”, sinó en un espai obert a Déu, a la seva llum i a la seva pau.

5. Humilitat i confiança

Per a John Main, repetir una paraula tan senzilla era un camí d’humilitat:
– No controlem l’experiència.
– No busquem sensacions especials.
– No intentem tenir èxits interiors.

Simplement, repetim la paraula amb fidelitat i deixem que Déu faci la seva feina dins nostre. És un acte de confiança profunda.

6. Un punt de retorn

Una de les grans dificultats de la meditació és la dispersió. La ment se’n va a mil llocs.
Maranatha és com una àncora: sempre hi podem tornar. Ens dona un punt segur per recuperar el centre cada vegada que ens adonem que ens hem dispersat.

Això és molt alliberador: la meditació no es tracta de “fer-ho bé”, sinó de tornar una i altra vegada a la paraula.

7. Una paraula que ens uneix

Finalment, John Main volia una pràctica que unís les persones. Siguis d’on siguis, tinguis l’edat que tinguis, vinguis de la tradició que vinguis, tots podem repetir la mateixa paraula.

Aquest compartir una mateixa pràctica crea comunió, senzillesa i sentit de família espiritual.

En resum:
John Main insistia en repetir maranatha perquè és una paraula simple, accessible, cristiana, i que ens ajuda a entrar en un silenci on Déu pot actuar. No és màgia ni tècnica complicada: és un camí de confiança i de fidelitat.

Si aquest article pot ajudar algú a comprendre millor la pràctica del mantra, comparteix-l’hi.