En la pràctica de la meditació cristiana, sovint ens trobem amb una pregunta aparentment contradictòria: com puc concentrar-me en el mantra i, al mateix temps, estar descentrada, com si no el repetís? Aquesta paradoxa és, en realitat, el cor mateix de la pràctica meditativa.
Quan comencem a meditar, tendim a pensar que hem de repetir el mantra amb una atenció intensa, gairebé com si fos una tasca que cal fer perfectament. Però el mantra no és un exercici de concentració forçada. es un punt d’ancoratge suau que ens connecta amb la presència de Déu.
No es tracta de controlar el mantra, sinó de deixar-lo fluir. Imagina’l com el ritme de la respiració o el suau moviment de les onades al mar: constant, sense esforç, simplement present. Quan la ment s’esvaeix, i això passarà sovint, no cal frustrar-se. Senzillament, torna al mantra amb suavitat, com qui torna a casa després d’un passeig.
Tornar al mantra amb senzillesa
Aquesta és la paradoxa: pronuncies el mantra, però no t’aferras a ell. L’acompanyes amb lleugeresa, sense voler dominar-lo ni esperar cap experiència especial. De fet, quan més intentes controlar-lo, més difícil es fa la pràctica. És en el deixar anar, en la simplicitat, on es revela el veritable silenci interior.
El mantra no és l’objectiu, sinó el camí. És el fil que et sosté mentre et submergeixes en la presència de Déu, més enllà de les paraules i dels pensaments. I quan et trobis descentrada, recorda: no estàs fent res malament. És part del procés. El que importa no és quant de temps mantens la concentració, sinó com de suaument tornes al mantra cada vegada.
Abans de començar la meditació, pot ser útil fer una petita pregària interior:
«Senyor, em poso en la teva presència. Repeteixo aquest mantra no per controlar res, sinó per obrir-me al teu silenci. Amb senzillesa i confiança, em deixo portar per aquest ritme suau que em guia cap a Tu.»
Amb el temps, descobriràs que aquesta pràctica aparentment senzilla transforma profundament el cor. Perquè en el fons, la meditació no consisteix en “fer” res, sinó en estar en presència de Déu, des d’un lloc de quietud, confiança i abandonament.
Si encara no reps els articles de Meditación y Fe per correu electrònic, pots subscriure-t’hi aquí. I si ja hi estàs subscrit, gràcies per continuar formant part d’aquesta comunitat.
Estar en presència de Déu. Déu em mira i jo el miro. En silenci.
Gràcies Mireia per recordar-nos que el mantra es el fil conductor que ens porta en presencia de Deu i no l’objectiu.
Per tant hem de meditar relaxadament, sense exigències, i sense preocupar-nos de les vegades que els nostres pensaments apareixen, ja que formen part del procés i que l’important no es la concentració sinó la tornada suau i amable capa el mantra.