Moltes persones senten que la vida espiritual sempre queda per a més endavant.
Per a després d’ordenar l’agenda, després d’estar més tranquils, després de fer-ho millor. Mentrestant, la vida continua passant.
El desig de cuidar la interioritat és sincer, però no sempre troba el seu lloc. El dia va ple, el cap també, i apareix la sensació de no arribar a tot. A poc a poc, l’espiritualitat es converteix en una cosa pendent.
Sense adonar-nos-en, busquem condicions ideals: més temps, més silenci, més disposició. I quan no les tenim, deixem d’intentar-ho. Com si la vida interior només pogués créixer quan tot encaixa.
Però la vida real no sol oferir aquest espai net. Està feta d’interrupcions, cansament i tasques repetitives. I potser no es tracta d’esperar que tot s’ordeni, sinó de no separar tant l’espiritualitat de la vida que ja tenim.
Potser la pregunta no és com viure una espiritualitat millor.
Potser és si ens atrevim a no deixar-la sempre per a després.
Què t’ajuda a fer espai interior enmig de la vida quotidiana? Si vols, explica-m’ho als comentaris.
Crec que es molt important cuidar l’espiritualitat. Tot es questió de prioritats i aquesta hauria d’estar en els primers llocs. Gràcies Mireia.
De quina manera podem fer per adonar-nos de l’espiritualitat en la vida que ja tenim? De vegades vista de lluny estant no se la veu per enlloc, al menys això em sembla a mi.