Confiar quan no tens totes les respostes

Hi ha moments en què la vida sembla clara. Saps què vols, entens el que està passant i sents que avances amb seguretat. I hi ha altres moments molt diferents: dubtes, incertesa, decisions que pesen, camins que no es veuen complets.

En aquests moments apareix la necessitat de confiança.

Confiar és una actitud interior que canvia molt la manera de viure. Quan falta, tot es torna més tens. La ment vol anticipar-ho tot. El cos es manté en alerta. El cor busca garanties que la vida no sempre pot oferir.

Confiar des de la fe cristiana

Des de la fe cristiana, la confiança té un fonament molt concret: Déu sosté la història encara que nosaltres no la entenguem del tot. Maria diu “que es faci” sense conèixer com serà el futur. Jesús, en els moments més difícils, es recolza en el Pare. Aquesta confiança no fa desaparèixer la dificultat, però dona una estabilitat profunda.

Confiar és fer el que està a les teves mans avui i deixar la resta en mans de Déu. És prendre decisions amb responsabilitat i, després, descansar per dins. És acceptar que no necessites tenir totes les respostes per continuar caminant.

Aquesta actitud s’aprèn a poc a poc. En coses petites. Quan entregues un resultat sense obsessionar-te. Quan acceptes un límit personal amb humilitat. Quan en la pregària dius de veritat: “Confio en tu”.

La confiança transforma perquè allibera molta energia interior. Et permet viure amb més serenor i menys pressió. T’ajuda a caminar amb més pau.

Potser avui et pots preguntar amb senzillesa:
On necessito confiar una mica més i controlar una mica menys?

La confiança no fa que tot sigui fàcil. Fa que el cor estigui més en pau mentre vius el que et toca viure.

Si encara no reps els articles de Meditación y Fe per correu electrònic, pots subscriure-t’hi aquí. I si ja hi estàs subscrit, gràcies per continuar formant part d’aquesta comunitat.