La pregària és un espai senzill on, mica a mica, descobrim el que portem dins. No sempre sabem com fer-ho ni què dir. De vegades arribem amb la ment plena i el cor inquiet. I, tot i així, ens presentem davant de Déu tal com som.
Deixar anar és el primer pas. Prendre consciència del que tens al cap i deixar-ho de banda, encara que només sigui per un moment. No cal que ho resolguis tot ni que ho arreglis. N’hi ha prou amb aturar-te i observar què hi ha, sense deixar-t’hi atrapar. Aquest petit gest ja crea un cert espai interior.
Entregar és un pas més personal. Posem allò que hem vist a les mans de Déu. Pot ser una preocupació, una decisió que hem estat ajornant o una sensació d’inquietud difícil d’expressar amb paraules. En la pregària, simplement ho deixem allà, sense necessitat d’explicar-ho tot. Igual que quan algú confia alguna cosa important.
La confiança creix a poc a poc. No depèn de que tot quedi clar ni de sentir alguna cosa especial. Més aviat, és una certesa tranquil·la que es va apoderant gradualment amb el temps. Saber que no estàs sol, fins i tot quan no hi ha respostes. Continuar venint a l’oració, dia rere dia, és en si mateix una forma de confiança.
Abandonar-se és un acte més profund. Implica deixar d’intentar controlar el que passa dins i fora. Significa aturar la recerca de resultats, aturar la mesura de l’oració i aturar l’expectativa d’alguna cosa específica. És simplement estar davant de Déu amb simplicitat, sense fer res més.
Aquests passos no segueixen un ordre estricte. De vegades un torna a deixar anar, d’altres vegades un se sent segur, i d’altres vegades un simplement roman en silenci. La pregària pren forma d’aquesta manera, mica en mica, en les realitats concretes de cada dia.
Amb el temps, aquesta manera d’estar en pregària es trasllada a la nostra vida quotidiana. Aprenem a viure amb més calma, a deixar que les coses siguin com són i a confiar una mica més en Déu, fins i tot quan el camí per davant és incert.
Què et resulta més difícil: deixar anar, entregar o confiar? Si vols, pots compartir-ho als comentaris.
A quins llocs podrem trobar Jesús? Quins són els llocs privilegiats de la presència de Jesús?
La pregària? Els pobres? Els que pateixen? El silenci?
Descobrir la confiança en l’oració, el que sembla casualitat per a mi és providència, deixar de voler controlar, és tot un viatge.