«La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no l’ha vençuda»
(Jn 1,5)
Arriba el Nadal, i amb ell un temps que ens convida a aturar-nos.
A respirar amb més calma i a tornar la mirada cap endins, allí on, malgrat tot, la llum continua encenent-se.
Al llarg d’aquest any he compartit amb vosaltres reflexions nascudes del camí interior. Avui vull donar-vos les gràcies.
Per cada lectura, per cada paraula compartida, per acompanyar aquest espai amb la vostra presència.
Aquest blog té sentit quan algú el llegeix i li serveix de suport, de llum en el camí.
El Nadal ens recorda que Déu tria el camí de la tendresa.
Que entra al món sense soroll, en la fragilitat d’un infant.
I és aquí, també en la nostra fragilitat, on Ell continua venint.
No per exigir, sinó per habitar.
Us desitjo que aquests dies trobeu moments de silenci enmig del soroll.
Que el cor es deixi tocar per la llum discreta del que és senzill: un gest, una paraula, una presència.
I que el nou any s’obri amb una mirada més confiada, més serena, més atenta a l’essencial.
Gràcies per formar part d’aquesta comunitat de lectors de meditació i fe.
Bon Nadal i un any nou ple de pau i esperança.







Molt Bon Nadal a Tota la comunitat de Meditació i Fe. Gràcies pel missatge de Pau, confiança i senzillesa que ens has transmes Mireia, units en la pregària