De vegades algú ens explica el que li passa i, mentre l’escoltem, es fa evident que la situació no és tan greu com el sofriment que arrossega. No hi ha un gran conflicte ni una decisió urgent. I, tanmateix, per dins tot es viu amb una duresa extrema.
En aquests moments es fa visible una cosa que a tots ens passa alguna vegada: no és la realitat el que pesa més, sinó la manera com la ment l’està tractant.
Molts d’aquests pensaments no arriben amb violència, sinó amb aparença de veritat. Es presenten com anàlisis lúcides, com responsabilitat, fins i tot com una forma d’exigència interior. I a poc a poc anem acceptant un diàleg intern cada vegada més sever, menys comprensiu, més estret.
Quan això passa solem reaccionar intentant corregir-nos: pensar d’una altra manera, calmar-nos, convèncer-nos que exagerem. Però com més lluitem amb el pensament, més ocupa el centre. Potser perquè no necessita ser combatut, sinó vist.
Gestionar els pensaments i els sentiments no vol dir controlar-los, sinó aprendre a no identificar-nos completament amb ells. Un pensament no és un fet. Un sentiment no defineix tota la realitat. Tots dos apareixen, canvien i també poden passar si no els alimentem amb més duresa.
De vegades no és possible canviar el que pensem ni el que sentim.
Però sí que podem començar a notar com ens parlem mentre això passa.
I potser, només adonant-nos-en, alguna cosa ja s’afluixa una mica.
També et pot interessar: Observar els propis pensaments amb distanciament
Què t’ajuda a distingir entre el que realment està passant i el que la teva ment hi afegeix? Si vols, explica-m’ho als comentaris.
Certament, la ment magnífica els esdeveniments i ens fa veure el que no és per la senzilla raó de que no és.
Totalmente d’acord Mireia, la ment ens pot jugar males pasades i magnificar esdeveniments i sentiments. Això et fa patir un munt, no ho pots controlar però si observar amb calma, i potser d’aquesta manera desapareix el patiment. Moltes gràcies
Mireia moltes gràcies per recordar-nos que no som els nostres pensaments ni els nostres sentiments. La nostra identitat és més que tot això, però.. que difícil es fa veure-ho i creure-ho!!! Hem d’estar molt atents als nostres pensaments, sentiments i emocions.