Hi ha una manera de tractar-se a un mateix que molta gent ni tan sols considera. Estan acostumats a exigir-se coses, a corregir-se i a empènyer-se per fer-ho millor, i això els ha funcionat durant molt de temps. Els ha ajudat a avançar, a fer les coses i a afrontar els reptes. Per això, quan senten parlar d’autocompassió, poden pensar que és de poca utilitat o que podria portar a la complacència.
Tanmateix, l’autocompassió no consisteix a eludir les responsabilitats ni a buscar excuses pel propi comportament. Es tracta de com un tracta a si mateix quan les coses no surten com s’esperava, quan es cometen errors, quan apareix el cansament o quan la vida es complica més del que s’esperava.
En moments com aquests, la reacció habitual sovint és endurir-se per dins. Apareix una veu que exigeix més, que critica, que compara, que ens recorda tot allò que ens falta o que no s’ha fet correctament. Aquesta manera de tractar-se pot semblar eficaç a curt termini, però amb el temps t’esgota, crea una distància interior i et deixa vivint en un estat de tensió constant.
L’autocompassió ofereix una perspectiva diferent. Ens permet veure clarament què està passant, sense afegir més pressió ni augmentar la nostra angoixa mitjançant un judici constant. Ens ajuda a acceptar les coses tal com són d’una manera més serena, honesta i autèntica.
En la fe cristiana, aquesta manera de veure’s a si mateix té un fonament clar. Déu no s’acosta a una persona amb exigències, sinó amb misericòrdia. Déu els coneix tal com són i els acompanya en el seu viatge, amb paciència i fidelitat, fins i tot quan no responen com Déu voldria.
Aprendre a tractar-te amb la mateixa actitud no passa d’un dia per l’altre. Requereix temps, pràctica i un cert grau de consciència de si mateix. Però un cop comences a fer-ho, fins i tot d’una manera molt senzilla, la teva relació amb tu mateix canvia, així com la manera com experimentes la vida a mesura que es desenvolupa.
També et pot interessar: Autocompassió en el camí espiritual
L’autocompassio en ajuda a viure la vida en pau, aceptan els nostres limits. Jesus en cap moment va exigir res als altres, sempre va ser compassiu i proper, estimant a les persones tal com éren.
Moltes gràcies Mireia