Divendres Sant

Divendres Sant ens convida a fer una pausa d’una manera diferent. No és només un dia per recordar un esdeveniment del passat; és un moment per quedar-nos davant de la creu i contemplar-la sense presses. Per mirar Jesús en silenci, permetent que la manera com va viure i va morir ens toqui profundament.

Al calvari, tot sembla perdut. Els deixebles es dispersen, el dolor és palpable, l’esperança s’esvaeix. I, tanmateix, allà, enmig d’aquella conclusió desconcertant, es revela una forma d’amor que mai no trenca. Jesús roman fidel fins al final, fins i tot quan les coses es tornen difícils, fins i tot quan no hi ha cap consol a la vista. No respon amb força ni amb paraules que expliquin què està passant.

Quedar-se davant la creu

Hi ha alguna cosa molt real en aquest dia perquè és la vida mateixa. Hi ha moments en què no entenem, quan el viatge se sent pesat i les respostes no arriben. Hi ha dies en què tot es desaccelera i s’enfosqueix, i és difícil seguir endavant. El Divendres Sant ens permet quedar-nos-hi un moment, sense fugir, sense sentir la necessitat de resoldre-ho tot.

De vegades només vols passar el dia tan aviat com sigui possible, però avui la crida és diferent. Es tracta de quedar-te on ets, encara que sigui difícil. Es tracta d’afrontar el que fa mal de cara, sense desviar la mirada. Es tracta d’acceptar que hi ha moments en què la fe sembla absent, i, tot i així, seguir endavant.

La creu no explica, però revela. Revela un sacrifici personal que no depèn que les coses vagin bé. Revela una fe que roman ferma fins i tot enmig de la foscor. Revela que l’amor pot resistir fins i tot quan tot sembla perdut.

Simplement seure en silenci una estona, contemplar la creu i deixar que alguna cosa comenci a canviar dins, mica a mica, sense buscar explicacions. Simplement quedar-s’hi.

També et pot interessar: Deixar anar, entregar, confiar i abandonar-se a l’oració

Si creus que aquest text pot acompanyar algú aquest Divendres Sant, pots compartir-lo amb aquesta persona.