Van tornar per un altre camí

«I, advertits en somnis que no tornessin a Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí» (Mt 2,12).

L’evangeli ho diu amb senzillesa, sense explicacions afegides. Després d’adorar l’infant, els Mags no tornen pel mateix camí. No s’especifica quin prenen, ni es descriu què han comprès. Només es constata un fet: el retorn és diferent.

Abans de la trobada, el relat és ple de recerca i de moviment: una estrella que guia, un viatge llarg, preguntes, un desviament pel palau que semblava lògic. Després, tot es torna més sobri. No hi ha discursos ni conclusions. Hi ha una decisió silenciosa.

L’Epifania no és una experiència espectacular. Déu es manifesta sense imposar-se. Es deixa trobar en la fragilitat, i aquesta trobada no genera grans paraules, sinó un canvi d’orientació.

Els Mags no es queden a Betlem. No converteixen l’experiència en un refugi. Tornen a la seva terra, a la seva vida concreta. Però ja no poden tornar exactament iguals. El camí exterior canvia perquè alguna cosa ha canviat per dins.

“Tornar per un altre camí” no vol dir fugir ni trencar amb el que hi havia abans. Vol dir que la trobada ha deixat petja. Que la vida continua, però des d’un altre lloc interior. Que les mateixes realitats es recorren ara amb una mirada diferent.

El Dia de Reis no ens convida tant a comprendre més, com a reconèixer si alguna cosa ens està demanant canviar de direcció. No sempre d’una manera visible o radical, però sí real.

Perquè quan Déu es deixa trobar, fins i tot de manera senzilla i discreta, el camí de tornada mai no és del tot el mateix.

Si encara no reps els articles de Meditación y Fe per correu electrònic, pots subscriure-t’hi aquí. I si ja hi estàs subscrit, gràcies per continuar formant part d’aquesta comunitat.