El que vaig aprendre llegint el llibre de Foster La más profunda aceptación
Una reflexió personal sobre el llibre de Foster La más profunda aceptación i sobre com l’acceptació pot transformar la manera com vivim.
Hi ha llibres que gaudim mentre els llegim, però que després acaben a la prestatgeria al costat de tants altres. Ens han donat alguna cosa; hem subratllat algunes pàgines i hem passat a un altre. Tanmateix, de tant en tant arriba un llibre diferent. Un llibre que no només ens ofereix idees interessants, sinó que també canvia la manera com veiem la vida.
Això és el que em va passar amb La más profunda aceptación de Foster.
No recordo exactament quan el vaig tenir per primera vegada a les mans – potser fa més de deu anys – però sí que recordo la sensació que vaig tenir mentre el llegia. A mesura que girava les pàgines, em sentia com si estigués posant en paraules un patiment intens que feia temps que portava dins.
Sovint pensem que el nostre patiment prové únicament de les nostres circumstàncies. Patim perquè alguna cosa no surt com esperàvem, perquè una relació es complica, perquè ens colpeja la malaltia o perquè la vida pren un gir diferent del que havíem imaginat. Tot això és cert. Però el llibre assenyala alguna cosa més profunda: sovint patim també perquè ens resistim a la realitat.
No acceptem simplement les coses tal com són. Continuem lluitant internament amb el que està passant. Una part de nosaltres insisteix que la situació hauria de ser diferent, que la gent hauria de comportar-se de manera diferent, o que nosaltres mateixos hauríem de ser diferents.
Mentre llegia aquestes pàgines, em vaig adonar de quanta energia gastem intentant assumir la realitat.
Potser per això una de les lliçons que més em va impactar va ser la presa de consciència que l’acceptació no significa renunciar. Durant molt de temps vaig associar l’acceptació a una actitud passiva, com si acceptar significés aturar la lluita o conformar-se amb les coses tal com són. Foster suggereix quelcom ben diferent. L’acceptació implica reconèixer amb honestedat allò que hi ha abans de decidir què fer-ne.
Sona senzill, però no ho és.
Accepta que estem tristos. Accepta que tenim por. Accepta les nostres limitacions. Accepta que un capítol ha arribat al seu fi. Accepta que no podem controlar-ho tot.
Sovint anem directament a la solució. Intentem canviar, arreglar o millorar la situació sense haver-la reconegut del tot. Tanmateix, l’experiència demostra que allò que rebutgem tendeix a romandre, mentre que allò que acceptem comença a transformar-se.
Aquest llibre també ha estat un company constant en els cursos de desenvolupament personal que imparteixo. De fet, l’he recomanat a molts estudiants perquè tracta una de les lliçons més importants del viatge interior: la pau no arriba quan aconseguim que tot surti com volem, sinó quan deixem de lluitar constantment contra la realitat.
Curiosament, aquesta ensenyança té una profunda ressonància cristiana. Jesús no va passar la seva vida fugint de la realitat ni negant el sofriment. Va afrontar la vida de cara, tal com era, i la va abraçar amb una confiança radical en Déu. Acceptar la realitat no elimina el dolor ni les dificultats, però pot obrir un espai interior des del qual experimentar-los d’una manera diferent.
Per això m’agradaria acabar amb una pregunta.
Hi ha algun llibre que realment hagi canviat la teva manera de veure la vida?
I si has llegit La más profunda aceptación què n’has après?
M’encantaria llegir les teves respostes i descobrir nous llibres que t’hagin significat molt.
Si trobes que aquesta publicació és útil, si us plau, comparteix-la amb qui pugui estar interessat en aquests temes.
I si coneixes algú que vulgui créixer espiritualment a través de la fe cristiana, t’agrairia que li recomanessis aquest bloc. Junts podem continuar construint una comunitat d’aprenentatge, reflexió i exploració espiritual.
